El per què?



Les persones i associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es manifesten cada mes des de fa més de cinc anys. Ho fem per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura franquista. També demanem aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició.

Exigim la fi de la impunitat franquista que perviu avui, protegida encara per les actuals lleis i el mateix estat que fa de la Llei d'Amnistia de 1977 punt d'ancoratge de la batejada com democràcia del Regne d'Espanya. Llei qüestionada per més d'un organisme internacional com l'ONU.

A l'estat espanyol s'han comès els més terribles crims de lesa humanitat, imprescriptibles per la seva pròpia naturalesa. Entre els més punyents de tots aquests crims està el negacionisme sistemàtic de la salvatge repressió, disfressada de guerra o conflicte d'ordre públic dins d'un règim feixista, l'únic d'Europa no censurat per aquest estat.

Volem agrair a totes i tots els que ens heu fet costat en aquesta digna lluita els vostres ànims, el suport a les nostres campanyes i l'afecte rebut de paraula i de cor.

Ens veiem cada dissabte final de mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

dilluns, 21 de novembre de 2016

SETANTA-SISENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. EL CRIM DE LES FOSSES.



Volem dedicar la concentració d'aquest mes a totes les persones que esperen poder trobar els seus familiars desapareguts. Assassinats, sota una terra tacada de la seva sang, trepitjada pel feixisme espanyol, ignorada per una democràcia de baixa intensitat, que ens ha volgut enganyar enarborant la falsa bandera trampa de la reconciliació. El pendó rojigualda de l'oblit, que ha permès construir sobre les restes dels defensors de la república tot tipus d'infraestructures, algunes construïdes per les empreses que van esclavitzar els antifeixistes. Volem dedicar aquesta trobada mensual amb l'exigència de la veritat, la justícia i la reparació a les fosses oblidades del franquisme. Ho fem perquè de vegades allò que hauria de ser normal es converteix en notícia gràcies a l'esforç de particulars i associacions que fan el treball de l'administració De vegades, i més excepcionalment, a les administracions que han escoltat als que treballen per la recuperació dels ossos dels seus éssers estimats, encara que no els hagin arribat a conèixer, convertint la seva lluita en llei. Així aquest mes dues de les nostres companyes, una a l'Aragó, altra a Balears, han assistit a l'exhumació de dues fosses, una a Ricla, Saragossa, i altra a Porreres, Mallorca, les fosses de les seves víctimes, les nostres víctimes.

Delphine va assistir emocionada a l'excavació de la fossa que ha mantingut a la seva besàvia Petra i a la cunyada d'aquesta, Lorenza, desaparegudes, però mai oblidades. Petra i Lorenza van denunciar la desaparició dels seus fills i per això les van matar, per ser mares de rojos. Els seus fills encara resten desapareguts. Aquestes dones van poder votar per primera vegada un 19 de novembre de 1933, aquesta oportunitat de votar que va donar la República a les dones, obrint un període de llibertat com mai i fent-les visibles socialment, es va morir amb la República, assassinada com elles, com moltíssimes dones afusellades sense o amb consell de guerra, com milers de dones que van morir en vida a les presons o en l'opressora espanya nacionalcatòlica, empobrides i sense drets. En aquest cas ha estat l'associació Arico qui ha fet possible aquesta exhumació, però queden 600 fosses més per obrir a l'Aragó. 

Maite va poder participar de l'experiència de la possible recuperació del seu avi Joan per la llei de fosses de les Illes Balears. Aquesta llei, que és una realitat gràcies en gran part a l'Associació Memòria de Mallorca, ha obert 9 fosses i ha recuperat les restes de 52 persones. Això és només la primera part d'aquesta exhumació, haurà d'haver-hi una segona per poder recuperar els ossos de la resta d'assassinats, uns 70 més, que van quedar sota els nínxols que es van construir per sobre seu. 55 cossos entre els quals esperem que estiguin els avis de les nostres companyes Maite i Maria Antònia que tant han lluitat per fer realitat aquesta exhumació.

Totes dues parlen d'una gran emoció, d'un cúmul de sentiments, d'una experiència tant terrible com reparadora, a l'espera dels resultats de l'ADN. 

En el primer cas no quedarà constància administrativa del crim comès, ni es derivarà la depuració de responsabilitats pels assassinats, ni hi haurà justícia, només la satisfacció de les famílies que podran enterrar dignament els seus familiars. Molt per les famílies, poc per a una societat que ni tans sols és conscient de com l'estat tanca la porta a la veritat. En el segon cas el Parlament Balear està compromès per la seva llei a establir una investigació per tal que els principis de veritat, justícia i reparació siguin satisfets. A Catalunya tenim una llei de fosses incompleta que no s'ajusta a les recomanacions de l'ONU i que fins ara ha obert una quantitat de fosses menys que testimonial. Queda molta feina per endavant, no només exhumacions, sinó encreuaments de dades de vius i morts com demanen familiars i associacions com la del Banc d'ADN, que va recollir més de 150 mostres abans del compromís de la Generalitat de dur a terme aquesta recollida. Una demanda que s'ha convertit en denúncia a l'Argentina, que des del jutjat que porta la Causa 4591, coneguda com a querella argentina, ha emès els exhorts pel compliment d'aquest encreuament.

En el cartell d'aquesta concentració es pot veure el crani amb el tret de gràcia, que quasi tots rebien, d'un dels assassinats a Ricla, i unes sabates trobades a les fosses de Porreres. Imatges que no ens han de deixar indiferents, perquè parlen de vides robades, d'històries concretes, de persones. S'han trobat més objectes com unes manilles que lligaven dos antifeixistes que van ser assassinats encadenats. Troballes impactants que parlen no només de crims, sinó de tortura, de crueltat i vexació, d'escarni i humiliació. 

En aquest novembre, 41 anys després de la mort al seu llit del dictador, 80 anys després del seu cop d'estat al govern legal de la República, no només enyorem a aquells que van caure lluitant contra el feixisme en tots aquests anys. Totes i tots els que lluitem per les seves memòries enyorem els seus somnis de llibertats trencats, unes i uns la República dinamitada per les bombes feixistes, altres les repúbliques que no van arribar a ser i algunes i alguns també les revolucions que van voler tocar amb les seves mans. En lloc de tot això vam rebre una monarquia hereva de la dictadura per la qual no ens van preguntar, va venir embolicada amb el paper d'una constitució que sobre la terra erma amb la qual el franquisme va sepultar la república i els seus valors, el règim del 78 va afegir una terra que va donar uns arbres de fruita enverinada d'amnèsia, Es van negar a demanar si s'havia de restablir la legalitat republicana per por, perquè era perillosa la democràcia real pel continuisme franquista i els seus negocis.  També un 20-N de fa 5 anys Rajoy va guanyar unes eleccions a les quals es presentava tacat de corrupció i amb el propòsit de desarticular la lluita per la memòria en particular i totes les lluites socials en general. Així ha fet gala del seu pressupost 0 per  a totes les tasques de recuperació de memòria, com també va modificar lleis per tancar portes a l'obertura de fosses o va enviar a la seva Fiscal General de l'Estat a fustigar la querella argentina. 

Mentre uns a la capital de l'espoli franquista posen protecció al medalló de Franco a la plaça porticada de Salamanca i altres celebren misses i actes d'exaltacions el 20-N, nosaltres com centenars i milers de companyes i companys continuarem aquesta nostra digna lluita per la veritat, la justícia i la reparació. Us esperem el dissabte 26 a les 12 a la plaça Sant Jaume.