El per què?



Les persones i associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es manifesten cada mes des de fa més de cinc anys. Ho fem per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura franquista. També demanem aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició.

Exigim la fi de la impunitat franquista que perviu avui, protegida encara per les actuals lleis i el mateix estat que fa de la Llei d'Amnistia de 1977 punt d'ancoratge de la batejada com democràcia del Regne d'Espanya. Llei qüestionada per més d'un organisme internacional com l'ONU.

A l'estat espanyol s'han comès els més terribles crims de lesa humanitat, imprescriptibles per la seva pròpia naturalesa. Entre els més punyents de tots aquests crims està el negacionisme sistemàtic de la salvatge repressió, disfressada de guerra o conflicte d'ordre públic dins d'un règim feixista, l'únic d'Europa no censurat per aquest estat.

Volem agrair a totes i tots els que ens heu fet costat en aquesta digna lluita els vostres ànims, el suport a les nostres campanyes i l'afecte rebut de paraula i de cor.

Ens veiem cada dissabte final de mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

dimecres, 28 de setembre de 2016

SETANTA-QUATRENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. ELS NOSTRES DECLARANTS A L'ARGENTINA.




El 14 d'abril de 2010 un ciutadà argentí nascut a Galícia, Darío Rivas, va presentar una querella davant la justícia argentina obrint la porta a fer justícia a les víctimes del franquisme i la transició. La Causa 4591/10 per crims de lesa humanitat i/o genocidi, crims comesos entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977, que instrueix la jutgessa María Romilda Servini, és per a molts querellants l' esperança d'aplicar els principis dels drets humans a unes víctimes menystingudes i humiliades que sempre han trobat la porta de la justícia de l'estat espanyol tancada. Sense persones generoses i entregades com la nostra advocada Ana Messuti aquesta via no hauria estat possible, ella va ser una de les artífexs d'aquesta Causa que ha estat una eina de reparació per als declarants en aquest procés. 

Tot això és possible gràcies al fet que a la República Argentina la justícia universal és una realitat no com al regne d'Espanya on les pressions de països com Israel o la Xina van acabar amb aquest principi imprescindible per a una democràcia plena, altre crim democràtic a afegir a la llarga llista del PP que ha exterminat com cap altre partit les llibertats i els drets de persones, col·lectius i pobles. Una República valenta que va fer els seus deures i que va derogar la seva llei d'impunitat, llei de punt final, fent possible jutjar els criminals de la seva dictadura, mentre aquest Regne continua protegint als botxins emparats en una Llei d'Amnistia (1977) feta a mida dels repressors. El 1977 la majoria de presos polítics havien abandonat les presons per un Decret de 25 de novembre de 1975 després de la mort del General que va morir matant, un indult general pel nomenament de Juan Carlos como a rei. Però a aquells que van quedar engarjolats perquè l'indult no els incloïa, ja que van ser considerats autors de crims de terrorisme. Després va venir la llei d'Amnistia que va servir per a una minoria de presos i per a la totalitat d'aquells que van formar part del Règim i el seu aparell repressor.  Així tornem a la raó bàsica de la propaganda, una mentida repetida moltes vegades es converteix en aquest cas en la veritat de la nostra gens modèlica Transició.

La data simbòlica de la proclamació de la Segona República com a data inicial d'aquesta anomenada popularment com a querella argentina, és també un homenatge a totes les víctimes que per defensar la seva legalitat van ser assassinades pels colpistes en una disbauxa de terror i sang que va tenyir de vermell tot l'estat espanyol. Els rojos van quedar sepultats sota els peus dels militars feixistes, dels falangistes, de les oligarquies i de l'Església. Les seves filles i fills, uns robats, tots estigmatitzats, discriminats i condemnats al silenci per una dictadura genocida. Mentre a les seves nétes i néts ignorats per la interminable Transició els hi continuen negant el dret a la veritat, a la justícia i a la reparació.

Aquest mateix 14 d'abril de 2010 una represaliada pel franquisme, Silvia Carretero, també va presentar querella per les esgarrifoses tortures que va patir l'any 75 a mans del Comisari Conesa i el conegut com a Billy el Niño. Silvia estava embarassada, la seva filla mai va conèixer el seu pare, José Luis Sánchez-Bravo Solla, que va ser assassinat un 27 de setembre de 1975, compartint el terrible títol de darrer afusellat del franquisme conjuntament amb els seus companys Xosé Humberto Baena Alonso i Ramón García Sanz i els també assassinats Angel Otaegi i Jon Paredes Manot "Txiki" mort per les bales feixistes a Collserola. Una dictadura que va acabar matant i una transició naixent esquitxada per la sang dels que van lluitar contra el franquisme i pels drets de la classe treballadora.

Volem dedicar aquesta concentració a les nostres companyes i companys que ja han pogut declarar als jutjats espanyols a requeriment de l'exhort arribat des del Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Nº 1 de Buenos Aires i del nostre company Felipe Moreno que ho va fer presencialment a aquest mateix jutjat. L'any 2015 en Pere Fortuny, en Lluís Serra i en Juan Martínez van poder declarar als jutjats de Mollet del Vallès, de Barcelona i de Rubí respectivament, ho van fer per Josep Fortuny batlle afusellat de Mollet, per en Lluís Serra batlle afusellat del Prat de Llobregat i en Juan per ell mateix per les tortures i l'empresonament sofert. Aquest estiu han pogut declarar als jutjats de Rubí, Sabadell, Cornellà i Esplugues la Carmen Contero pels seus oncles assassinats Agustín y Rafael López, l'Antonio Martos pel seu germà Cipriano Martos torturat per la Guardia Civil a Reus, mort i enterrat en secret a aquesta població, la Flor Calzada pel seu pare Antonio torturat i empresonat, el David Lora pel seu avi esclau del franquisme José Barajas, en Xavier Pérez pel seu avi Justo Moure tinent d'alcalde afusellat i la Maite Blázquez pel seu avi Joan Losa Campomar desaparegut forçós a una fossa comuna. Els agraïm el seu valor, la seva dignitat i compromís a totes i tots. També volem agrair a la nostra companya i advocada Pilar Rebaque l'acompanyament fet als declarants. 

Aquesta Causa continua el seu camí de justícia i va donant els seus fruits. Per a totes les persones que han pogut declarar passar per una instància judicial a explicar la veritat d'allò que van patir ells o els seus familiars ha estat una catarsi, un acte ple d'emocions i de satisfacció per deixar constància en un jutjat dels crims comesos, uns crims que no prescriuran mai, ni sobre el paper, ni a les nostres memòries. 

Us esperem aquest dissabte 1 d'octubre a la plaça Sant Jaume a les 12 del migdia per a compartir aquesta jornada de reivindicació, de veritat, justícia i reparació.